23-12-1997. Anàlisi de la setmana del 15 al 21 de desembre de 1997 a Euskal Herria.

CAIGUÉ LA CARETA D'ELKARRI I ES VIU EL SEU MORRO ANTIETA. La curiosa manera en que , com Elkarri, Elorrieta i EA i molts de la "tercera via" neguen, per negar a ETA, la realitat d'Euskal Herria. I que la negació espanyola del seu dret a l'autodeterminació és el motiu del conflicte.

Sols sumaren 250 socis i simpatitzants en el menjar que el dissabte 20 commemorava en un restaurant bilbaí el seu cinqué aniversari. (1) Però diuen que tenen tres mil socis i dos mil subscriptors de la seua revista, i que és d'ací, com es canta a la zarzuela, "de donde saca la Paca pa(ra) tanto como destaca". D'on treu Elkarri, junt amb el que treu de rifes i subvencions vàries, els fons per als seus impresos i cartells en papers nobles i tricomies, i fins quatromies, i per a seus i alliberats, i viatges per Amèrica i Europa.(2)

Elkarri es llença obertament i frontal contra ETA Als seus 5 anys d'edat Elkarri ha prescindit ja totalment de la seua disfressa de neutralitat i mediació i s'ha llençat obertament i frontal contra ETA.

El dimecres 17 el seu portantveu Bittor Aierdi pronuncià una conferència en la Universitat de Deusto. "Elkarri demana a ETA que deixe de ser una interferència permanenet per a la pau", titulà al dia següent ABC la informació sobre aquest acte. El mateix dimecres el coordinador d'Elkarri Jonan Fernandez, hores abans de donar una xerrada en el forum Galtzaundi de Tolosa, delarava a Euskal Irratia que ETA ha de reflexionar sobre la continuitat de la lluita armada, ja que en el futur "serà cada vegada més difícil" que la societat basca "admitisca les accions violentes". (3)

El divendres 19 EGIN publica un comunicat d'ETA amb aquest titular, en portada i a tota plana: "ETA acusa el PP de voler destruir Euskal Herria com a nació". I aquests subtítols també en portada: "ETA reivindica l'atemptat contra Jose Luis Caso i l'intent contra Elena Azpiroz"; "Califica la desconvocatòria d'errada política" deguda a la "manca de maduresa"; i "Reitera la suspensió de les accions armades en el front de les pressons".

En criticar ELA, LAB, EHNE i Elkarri per desconvocar la manisfetació del dissabte 13, ETA adverteix que "les pases cal donar-les una darrere l'altra, tant en política com en el treball per la pau. Sense malícia ni enganys. Sense crear falses expectatives. Sense realitzar despreciables intents per demostrar que qui promou el conflicte són ETA i l'esquerra abertzale, que anhelen la pau, però que saben que aquesta arribarà només des del vertader respecte dels drets i de la justícia".

En contestar a aquesta crítica, Elkarri insisteix en allò afirmat el dimecres pels seus portantveus i, O BÉ MENTEIX ara, O BÉ demostra que mentia i enganyava fa uns dies (que és el que jo pense que va assar). Perquè les hemeroteques no menteixen. I en elles està molt clar PER A QUÈ DEIEN ELA I LAB I Elkarri que convocaven la manifestació de Bilbo del dia 13 i l'aturada de dues hores del dia 15.

La proposta per escrit d'ELA i LAB (a la que se sumà Elkarri) considerava "totalment rebutjable" la sentència del Tribunal Suprem que ha condenat els membres de la Mesa Nacional d'HB.

El judici a la qual, deien, "s'inscriu en una determinada estratègia de tractament del conflicte basc, centrada en mesures repressives i tancada en banda a les vies de solució dialogada que demana la societat basca".

Per la qual cosa ELA i LAB deien que "la sentència constitueix un violent colp davant el qual la societat basca no hauria de romandre indiferent". Afegint que "És necessària una resposta ferma i àmplia de la societat basca, en la que es faça palés el rebuig d'aquesta política centrada en les vies repressives i en l'exigència de solucions democràtiques que obrin un escenari de pau per al nostre poble" He pres aquestes cites de EL MUNDO (4).

PER això, CONTRA això, feren ELA i LAB la convocatòria que acceptà HB i a la que s'afegeixen, entre d'altres, Elkarri ...en aquells moments.

Però ara Elkarri REESCRIU LA HISTÒRIA, falsifica allò publicat i ens explica que no, que la manifestació NO es convoca per a rebutjar la sentència i la política repressiva.

Elkarri, despullant-se, llevant-se la disfressa i revelant-nos -volent sense voler- PER A QUÈ INTERVINGUÉ EN AQUELLA CONVOCATÒRIA, ens falsifica ara que es féu "per a trencar el cercle viciós dels darrers anys de permanent convulsió social i política" (5). O, Jonan dixit, sostinguda pels "quatre pilars" de: 1) la necessitat de "optar per la suma"; 2) establir un objectiu polític "compartit"; 3) adaptar-se "a la sensibilitat majoritària"; i 4) tindre una mentalitat "perseverant" (3).

Finalment Elkarri s'ha despullat de la seua disfressa de neutral i mediadora i ha mostrat el seu autentic rostre de força antiETA, antiMLNV, (http://osis.ucsd.edu/~ehj/html/mlnv.html) de força la vocació contrainsurgent de la qual és la LIQUIDACIÓ de la lluita armada basca contra l'Estat espanyol. Elkarri alhora promou, defén i pronostica que "cada vegada serà més difícil conviure amb la violència com a arma política". (1)

On l'analista presumeix (com fa tot analista quan encerta) de que "jo ja ho diguí". De com fa quasi quatre anys alertí sobre Elkarri i sobre el seu paper de contrainsurgent antiMLNV. I, el que és realment important, els arguments que emprí i ara resulten ratificats per l'evidència.

Un emprenyador costum que tenim els comunistes és la d'emprar el materialisme històric com a ferramenta d'anàlisi de la realitat . Emprenyadora (per als nostres enemics) perquè la potència científica d'aquesta eina d'investigació i anàlisi és tal que permet, si ben emprada, fer prospectiva I ENCERTAR. Invite a navegar perl'Arxiu Marx-Engels-Rosa-Lenin-Trotsky-Mao-Ho-Che-Wallersteon-EZLNde la nostra web XARXA BASCA ROJA i comprovar, en els escrits que hi apareixen de Trotsky i de Wallerstein -per esmentar només dos exemples- l'enlluernadora capacitat d'encert prospectiu que l'ús del materialisme històric permet.

Naturalment sovint presumim dels nostres encerts. Acostumem a pasar-li a la gent pels nassos aquella frase tan molesta que diu "recorda que jo ja ho vaig dir". En el meu cas i respecte a Elkarri jo advertí el seu "mal rotllo" i ho denuncií des dels seus començaments. Però només citaré ací aquelles denúncies meues de les que hi ha prova escrita. I que malgrat això es remonten a quasi quatre anys enrere (quatre anys menys tres setmanes).

En efecte. El 13 de gener de 1994 presentí a Tolosa (en el mateis niu on s'incubà l'ou de serp d'Elkarri) una ponència després publicada en llibre.(6) Hi diguí, per exemple, que:

"La veterania és un grau, però no vacuna contra la demència senil ni el deteriorament cerebral. El veterà Julen de Madariaga desvaria (un jesuïta explicaria els seus desvaris per les 'males companyies': sabut és que comparteix despatx amb el renegat Montero i exhibeix la seua condició de militant de base d'eixa col.lecció de traidors, despistats, simplement autoequivocats, enganyats o 'ximples útils' que està servint al propòsit d'introduir el llenguatge de l'enemic entre els patriotes bascs, i que es diu Elkarri)".

I construí practicament la totalitat de la CONCLUSSIÓ de la meua ponència sobre una anàlisi del propòsit i de la pràctica d'Elkarri dient:

"Permitiu-me que empre l'exemple d'Elkarri, que no és una Associació de Veïns, per explicar-vos per què en situacions estructuralment i dialèctica tan contradictòries com les que es viuen en la societat basca actual és impossible mantindre's neutral, i molt menys, erigir-se en mitjancer. Hi ha situacions que inevitablement col.loquen els subjectes en contradicció irreductible. Dic inevitablement. Amb independència de la voluntat dels propis subjectes. Per exemple l'explotació, per exemple l'opressió, per exemple la tortura. Si hi ha explotació hi ha explotadors i explotats; si hi ha opressió hi ha opressors i oprimits; si hi ha tortura hi ha torturadors i torturats. És impossible ser neutral, i molt menys mitjancer, entre el torturador i el torturat. O s'està CONTRA el torturador (sempre, en qualsevol cas, amb independència de si el torturador és un malalt o un fanàtic o un professional al que li agrada el treball ben fet, i de si la tortura és eficaç o de si, com explica Egibar, només genera odi i rebuig) o s'està A FAVOR del torturador. (http://osis.ucsd.edu/~ehj/html/vhomep1.html)

Un empresari pot ser un excel.lentíssim marit i pare de família, abnegat donant de sang, piadosíssim cofrade, generòs amic i faceciós comensal; però si és empresari capitalista és, malgrat que no vullga ser-ho, un lladre de treball, un expropiador de plusvàlua, un explotador de força de treball. Estructuralment. Amb independència de les seues idees, sentiments o emocions. I no hi ha manera de ser neutral entre l'empresari i els qui explota. O s'està CONTRA l'empresari, o s'està A FAVOR d'ell i de l'explotació que ell fa possible que continue existint.

L'equívoc que fa estructuralment inestable i impossible mediador a Elkarri és el funest equívoc de creure (i dir) que en lloc de respectar a totes les persones, el que hi ha que respectar és a totes les idees. No, mire vosté, hi ha que respectar totes les persones, i totes les persones tenen dret a exposar lliurement qualsevol idea. Però hi ha idees que són una merda i que han de ser enèrgicament combatudes, negades, vituperades i rebutjades. Si un comet la funesta errada d'admetre que no hi ha idees objectivament vertaderes, que tan respectable és la idea de que la Terra és plana com la de que és redona, la de que Felipe condecora i ascendeix a torturadors com la que de que castiga i reprimeix els torturadors, llavors quan un seu a discutir amb altres ha d'admetre necessàriament que haurà de cedir una part de les seues idees a canvi de que els altres cedisquen una part de les seues.I de seguida estarà canviant bocins de veritat material, empírica, inequívocament demostrada, per bocins de la gasòfia ideològica, de la mistificació i de la falsedat dels seus contraris. Com a conseqüència inevitable deixarà ipso facto d'estar en eixe impossible centre en el que impossiblement s'ha fingit que es posava per a ser arrossegat cap a la fantasia i el deliri.

En aquest cas el deliri espanyolista que nega l'evidència de que a Euskadi Sud hi ha un enfrontament entre un bon nombre de bascs i l'Estat espanyol al que li neguen la legitimitat. Per la via intel.lectual de negar-li-la i per la fàctica de trencar el seu pretés monopoli de l'ús legítim de la violència. Elkarri marxa així directament cap al poal de les escombraries de la Història, però en el camí haurà fet molt de mal, haurà desorientat a molta gent de bona fe, haurà venut el gat de la inevitable assumpció del llenguatge de l'enemic nacional i de classe per la impossible llebre d'una impossible mediació.

Apliquen-se vostés, Associacions de Veïns de Guipuzcoa, el conte. No podran vostés ser neutrals en la SITUACIÓ BASCA ACTUAL. Podran vostés ser plurals, podran integrar a immigrants i nadius, a bascoparlants i hispanoparlants, a rossos i bruns, alts i baixos, grossos i prims, alborotadors i reposats, actius i passius, homes i dones, esportistes i sedentaris, bebedors i abstemis, fumadors i no fumadors. PERÒ NO PODRAN VOSTÉS SER NEUTRALS. Ningú no pot ser-ho en una baralla a mort, i aquesta ho és. I és mentida que dos no es barallen si un no vol. És a l'inrevés: dos es barallen sempre si un dels dos vol. I sembla que els bascs, molts bascs, volem. Fins que se'n vagen."

Unes setmanes després de llegir aquesta ponència ea Tolosa la revista ARGIA publicà una entrevista amb mi mateix l'anunci en portada de la qual deia: JUSTO DE LA CUEVA "Elkarri-k planteatzen duen bitartekaritza konzeptua oso arriskutsua da".(7)

No em fa gens feliç que els fets evidencien ara que tinguí raó. Que Elkarri haja fet i intente fer molt de mal introduint el llenguatge de l'enemic a les cases dels patriotes bascs. Però és un fet que Elkarri (i bastants que són companyers seus de viatge en la tortuosa i tramposa senda de la "tercera via") enganya en escamotejar els fets. Els fets objectius, comprovats, mesurats. Per exemple: els fets de que hi ha majoria en Euskal Herria Sud a favor de la seua independència total d'Espanya, i de que Espanya crea el conflicte en negar-se a permetre que els bascs conseguisquen aquesta independència que volen exercint el seu dret d'autodeterminació.

Aquesta mateixa setmana s'ha conegut que una altra enquesta sociològica contabilitzava aquella majoria basca a favor de la seua independència.

Hi ha una clara majoria (8 a 5) d'acord amb LA INDEPENDÈNCIA TOTAL DEL PAÍS BASC entre els electors d'Araba, Gipuzkoa i Bizkaia. Segons una enquesta del Govern bascongat realitzada a una amplíssima mostra (quasi 3.000 entrevistats).

Als que lligen aquestes línies no vivint a Euskal Herria els resultarà una novetat que ací hi haja una clara majoria independentista. I tanmateix hi és. Acabem de tindre una altra, afegida, comprobació d'açò. El Gabinet de Prospeccions Sociològiques del Govern de la Comunitat Autònoma Basca realitzà entre el 14 i 23 d'octubre una de les seues periòdiques enquestes. El "sociòmetre de la tardor" del Govern de Lakua s'aplicà a una amplíssima mostra de quasi 3.000 electors de la C.A.B. (8)

Els preguntaren açò: "ESTÀ VOSTÈ D'ACORD AMB LA INDEPENDÈNCIA TOTAL DEL PAÍS BASC?".

Amb aquests nítids i rotunds resultats: el quaranta per cent (40%) que estigué d'acord (20% TOTALMENT d'acord i 20% PARCIALMENT d'acord) ostenta un avantatge de 8 a 5 sobre el vint-i-quatre per cent (24%) que estigué en desacord (18% TOTALMENT en desacord i 6% PARCIALMENT en desacord).

Un 23% digué que no estava ni d'acord ni en desacord, i un 12% no contestà.

Equivocadament Egin titulà aquesta informació dient "Puja l'independentisme basc. El 40%, tres punts més que en maig, es decanta per aquesta opció". (9) Dic que equivocadament perquè fins i tot una enquesta a una mostra de tres mil persones té, com totes, marge d'error. I malgrat que amb aquesta mostra el marge siga petit (més / menys 1,8% per a dos sigma), aquest marge inclou en el seu interval d'error els tres punts.

Insistisc en que la titulació d'EGIN estava equivocada. I no tan sols per la raó apuntada. Perquè la NOTÍCIA POLÍTICAMENT RELLEVANT ERA UNA ALTRA. Que també publicava encertadament EGIN en la mateixa pàgina. La notícia políticament rellevant és que aqueix avantatge dels que hi estan d'acord amb la independència total del País Basc no ha estat flor d'un dia, resultat atzaròs o conjuntural, resultat insòlit emocionalment causat. La notícia políticament rellevant, que EGIN sí publicava però no titulava, és la de que estació rere estació, any rere any, S'HA MANTINGUT AQUEST AVANTATGE DE L'INDEPENDENTISME BASC.

En efecte. EGIN publicava els resultats d'aquesta pregunta en els sociòmetres del Govern de Gasteiz realitzats en els anys 1995, 1996 i 1997. Concretament els de novembre del 95, abril i octubre del 96, i maig i octubre del 97. En tots hi ha una victòria independentista. El percentatge sumat dels que estan TOTALMENT o PARCIALMENT d'acord amb la independència total del País Basc sumaren successivament en aqueixes dates 38%, 39%, 37%, 37% y 40%. Insistisc en que les variacions són tan petites que CABEN en el marge d'error. I que el que ha de subratllar-se és la persitència de la victòria i del volum dels independentistes.

Més significativa és la caiguda de la suma dels que hi estan en desacord, que en la seqüència de novembre del 95 a octubre del 97 ha baixat així: 36%, 36%, 33%, 25% y 24%. Aquestos dotze punts de caiguda no els explica el marge d'error. Els explica l'augment del percentatge dels que diuen no decantar-se per cap dels dos posicionaments, i l'augment també del percentatge dels que no contesten. Augment que pronostica un augment futur dels que es decantaran per l'independentisme. Els sociòlegs sabem bé que no és fàcil cambiar bruscament per la seua contrària una opinió política tan clau com és el rebuig de l'independentisme. El procés de canvi generalment inclou un periode en el que ja no s'inclou el rebuig, però on encara no s'assumeix l'adhesió o acceptació de l'independentisme.

EGIN hauria d'haver decidit convertir en titular una altra dada de l'enquesta que no sols ressenya, sino que, significativament, és l'UNIC diari que ho esmenta. La dada és que "Els joves són els màxims efensors de la independència, arribant al 52%" (els que hi estan d'acord). I el de que a mesura que augmenta l'edat baixa el suport a l'opció independentista. Cosa que hauria estat expressada d'una manera més adient a l'inrevés: SUBRATLLANT QUE L'INDEPENDENTISME AUGMENTA A MESURA QUE LA GENT ÉS MÉS JOVE.

Perquè aquest és el signe dels moviments socials amb futur. Quant més suport té entre les joves una idea o aspiració, més probabilitats té d'imposar-se. Malgrat que sols siga pel fet comprovat de que són els joves els que fan les guerres i les revolucions.

La premsa espanyola i la basca espanyolista AMAGUEN aquesta dada (i el de la victòria de l'independentisme). Ni DEIA ni EL CORREO ESPAÑOL posaren com a titular les dades sobre independentisme (que EL CORREO ESPAÑOL ressenya amb la curiosament retorçuda fòrmula consistent en dir que "es registra una baixada del rebuig de l'independentisme"). EL MUNDO dedicà un ridícul espai a la notícia de l'enquesta i no esmenta el tema de l'independentisme. ABC féu igual. Al PAIS no he trobat rastre de l'enquesta.

Que tal comportament d'ocultament siga deshonest, i políticament, professional i periodistica impresentable és veritat. Però també és veritat que és absolutament necessari. Perquè si no amagaren aquestes dades als seus lectors, com podrien els periodistes espanyols contar-los tal com fan tots els dies que els independentistes bascs són una ÍNFIMA MINORIA enfollida, violenta i enlluernada? Que es quede qui em llija amb aquesta: a Euskal Herria (com a Catalunya) HI HA MAJORIA A FAVOR DE LA INDEPENDÈNCIA.

Majoria que és major de la que sistemàticament venen reflexant des de fa anys i anys les enquestes. Major perquè és segur (i està comprovat) que hi ha independentistes als que la por o la precaució els impedeix dir el que són a un enquestador.

Por i precaució explicables. Cal recordar que una iniqua i jurídicament impressentable sentència acaba d'empressonar per set anys a tota la direcció d'un partit polític legal pel delicte de fer pública una oferta de pau per al conflicte Espanya-Euskal Herria?

Anuncie ja ací que estem treballant per a obrir el mes aviat possible en la nostra web XARXA BASCA ROJA una secció especialitzada per a presentar dades d'enquestes (i d'altres fonts com censos, padrons, registres, etc.) sobre la realitat basca. Per ampliar i visualitzar més la realitat d'eixa majoria independentista.

La fòbia espanyola a la "tercera via" malgrat la vocació liquidacionista que alguns bascs obertament prediquen d'ella.

Naturalment el problema clau d'aquesta majoria independentista basca és la fòbia espanyola a la simple idea de que puga existir i la consegüent ceguera espanyola per a entendre el que passa a Euskal Herria.

Per exemple, el dissabte 13 Diario 16 ficava en un mateix sac "a aqueixa constel.lació de forces COMPRENSIVA I AMBÍGÜA que formen ELA, Elkarri, el PNV, EA i el bisbe Setien".

Frase en la que més inadequada que els adjectius és la forçada unificació que fa de forces heterogènies i en moltes coses enfrontades.

El dilluns 15 Manuel Montero clama en EL CORREO ESPAÑOL (en un article titulat "Així no es pot seguir") que "el problema polític d'aquest país no és contentar a la minoria hacbita, com semblen suposar PNV, EA, IU, Elkarri, l'església o ELA". El dimecres 17 Alfonso Ussia proposava en la seua columna d'ABC el foment i la constitució en la Comunitat Autònoma Basca d'una GRAN COALICIÓ ESPAÑOLA, un GOVERN DE SLVACIÓ NACIONAL integrat pel PP, el PSOE i Unitat Alavesa. Amb la finalitat de que el terrorisme siga derrotat en el seu mateix bressol".

I el dijous 18 apareix a la premsa la notícia de que "Professors de la UPV (Universitat del País Basc) (http://www.ehu.es/) acusen les institucions basques de 'col.laborar' amb ETA, HB i el seu entorn.". EL MUNDO del País Basc titulava així la seua notícia de la constitució en la UPV d'un "Forum Ermua" i del llançament d'un "Manifest per la Democràcia a Euskadi", assenyalant alguns noms dels signants, dels que es deia que tots ells col.laboren de forma més o menys habitual en EL PAIS i EL CORREO ESPAÑOL.

El divendres 19 en ABC Manuel Barrios titulava la seua columna BASCS SI per a mamprende-la amb frases com "hienes sedientes de sang", "la cobardia de l'eunuc, amb la serp enroscada en el cor sense batec", "Maleïts sigueu, fills de mala sang, bebedors de sang". I aquest brillant paràgraf: "Bascs sí, etarres no. Que a cap fill d'Espanya li tremole el pols per l'amenaça, i ací estem, a vore si teniu entre les cames el que cal tindre per a matar quaranta milions d'homes i dones cabals". Mentre que el mateix dia en EL CORREO ESPAÑOL Antonio Elorza, en un artícle titulat "Les paraules i els morts", es preocupava per la cristalització d'una majoria independentista dient que "el que és més greu és que els partits nacionalistes democràtics.ací i ara, acaben atrapats en la trampa preparada per l'abertzalisme violent, com si no existiera una altra raó de ser per al nacionalisme basc que un impuls de confrontació primària amb l'Estat i tots els símbols que l'envolten. En aquest terreny, per suposat, el discurs d'ETA té totes les de guanyar."

Fòbia espanyola a la "tercera via" basca que evidencia, repetisc, la ceguera espanyola respecte de la realitat d'Euskal Herria. Perquè no és només Elkarri el qui concep i anima aquesta "tercera via" amb un objectiu LIQUIDACIONISTA d'acabar amb la lluita armada d'ETA. Per exemple Eusko Alkartasuna (que va néixer precisament postulant-se com la "tercera via") ha dit amb claderat, per boca del seu cap Garaikoetxea, que donarà suport al "tercer espai" (ELA+LAB+EHNE+Elkarri) en la mesura en que aquesta nova via crei contradiccions internes en l'esquerra abertzale. "EA donarà suport al tercer espai si va contra ETA"titulava EGIN el diumenge 21 la informació que al respecte incloïa en la seua pàgina 13.

I la redacció de LA VANGUARDIA titulava el dilluns 22 "Un espai on apaivagar els violents" la informació que explicava el pes d'ELA ("fregant els 90.000 afiliats", "amb majoria en 73 dels 107 convenis sectorials que hi ha al País Basc", "Pràcticament el 90% dels quasi 300.000 treballadors bascs amb conveni sectorial estan en l'ambit de meses de negociació en les que ELA és el majoritari"). Per a detallar que: "L'objectiu d'aquest projecte (el del 'tercer espai') és DESVINCULAR l'entorn de l'organització terrorista, L'AUTODENOMINAT MOVIMENT D'ALLIBERAMENT NACIONAL BASC, de la seua posició actual DE DEFENSA DE LA VIOLÈNCIA COM A MITJÀ PER CONSEGUIR UNA MAJOR QUOTA D'AUTOGOVERN".

Les majúscules les he posades jo. Com pose ara ací la promesa de dedicar-me la setmana que ve a aprofundir en les posicions d'ELA. El Secretari General de la qual parla molt en una llarga entrevista publicada el diumenge 21 en EL MUNDO, un dels subtítols de la qual era aquesta pregunta: Per què no s'ha mobilitzat a la societat basca per l'autogovern com contra ETA?

Això. Per què?

La solució ací. La setmana vinent.

Justo de la Cueva

I) MOBILITZACIÓ EN BILBO CONTRA EL PROJECTE DE PLANTA INCINERADORA DE ZABALGARBI. Euskal Herria contempla amb esperança els successius revessos jurídico-procesals de l'il.legal pantà d'Itoiz, alhora que presencia amb preocupació i ràbia les procesals barbaritats de la persecució perpretada per l'Estat espanyol contra els Solidaris defensors d'Itoiz. http://www.basque-red.net/soli.rm Itoiz és la nostra més gran batalla ecologista en curs, però no molt menys greu és l'amenaça contra la que Bizkaia Bizirik lluita: les greus conseqüències econòmiques i ambientals que suposaria per a un milió de persones la construcció i posada en funcionament de la projectada incineradora Zabalgarbi. (10)

II) 19 ANYS SENSE ARGALA. "Sigué un partisà d'una guerra possible, un germà, un amic, un mestre i un company. Sigué el comandant d'un exèrcit de somiadors que construí l'Euskal Herria lluitadora i il.lusionadora del present, i potser també l'Euskal Herria lliure del demà". Així evoca Iker Casanova la figura de Jose Miguel Beñaran Ordeñana, "ARGALA", dirigent inolvidable i inolvidat d'ETA militar, quan es compleixen 19 anys del 21 de desembre de 1978, de la data en que l'Estat espanyol conseguí fer que el mataren. (11)

III) SENIDEAK CULMINA LA SEUA MARXA: EKIMEN IBILTARIA ARREPLEGÀ MILERS I MILERS DE SUPORTS. Els familiars dels presoners polítics bascs han finalitzat el seu recorregut per les terres i pobles d'Euskal Herria, sembrant al seu pas el recordatori de la iniqua situació en la que l'Estat espanyol manté il.legalment els seus familiars. I arreplegant el respecte, el calor, l'afecte i el suport de milers i milers de compatriotes. I milers de signatures que lliuraren en el Parlament de Navarra, i intentaren lliurar en el de Gasteiz. gpa

IV) ATXIK! UNA ASSOCIACIÓ PER A RESOLDRE EL PROBLEMA DE CREAR UN SINDICAT ABERTZALE DE CLASSE A IPAR EUSKAL HERRIA. Alguns treballadors d'Ipar Euskal Herria s'han organitzat en una associació que respon al nom d'Atxik! per a intentar resoldre la paradoxa de que un moviment abertzale d'esquerra no haja conseguit encara crear a Iparralde un sindicat que lligue la lluita de classes i la d'identitats. Es plantegen celebrar com a primera acció el Primer de Maig de 1998. (12)

(1) Lourdes Perez: "Si ETA no escolta la societat és que desconfia de la seua força política", diu Elkarri, en el nº del 21 de desembre de 1997 de EL CORREO ESPAÑOL. Pres de l'edició telemàtica per Internet.

(2) R. Urkiza: Elkarri, cinc anys cercant la pau, en el nº del 21 de desembre de 1997 de DEIA, pp. 30 i 31.

(3) Ivan Oria: Elkarri diu que el treball conjunt amb ELA i LAB té "un valor incalculable". Fernadez demana a ETA que reflexione sobre la continuitat de la lluita armada, en el nº del 18 de desembre de 1997 de EL CORREO ESPAÑOL. Pres de l'edició telemàtica per Internet.

(4)C. Etxeberri / X. Gabilondo: HB desconvocarà la vaga en acceptar les mobilitzacions proposades per ELA i LAB, en el nº 5 del 5 de desembre de 1997 de EL MUNDO del País Basc, p. 6.

(5)Deia: ELA, Elkarri i Ehne culpen a ETA d'obstaculitzar la cerca de solucions democràtiques, en el nº del 20 de desenbre de 1997 de DEIA, p. 23.

(6) Justo de la Cueva: "L'associacionisme en la societat actual (Ponència per a les Primeres Trobades d'Associacions de Veïns de Guipuzcoa)", en Gipuzkoako Auzo Elkarteen Lehen Topaketa Tolosa 1994ko. Primeros Encuentros de Asociaciones de Vecinos de GuipTzcoa, Asociaciones de Vecinos de Guipuzcoa, Tolosa, 1994. Pp. 50-85.

(7) Alberto Irazu: Justo de la Cueva "Elkarri-k planteatzen duen bitartekaritza konzeptua oso arriskutsua da", en ARGIA nº 1.472 del 27 de febrer de 1994, pp. 34 a 38.

(8) J.I. Martin: "Los vacos puntúan con un suspenso a todos los partidos"m en el nº del 20 de desembre de 1997 de EL CORREO ESPAÑOL. Pres de la seua edició telemàtica per internet.

(9) Oskar Bañuelos: "Sube el independentismo vasco", en el nº del 20 de desembre de 1997 d'EGIN, p. 21.

(10) Josune Saiz: Movilización en Bilbao contra el proyecto de planta incineradora de Zabalgarbi, en el nº del 21 de desembre de 1997 d'EGIN, p. 19.

(11) Iker Casanova: Argala cumple 19 años, en el nº del 21 de desembre de 1997 d'EGIN, p. 8.

(12) Bixentre Vrignon: Patrick Thomas (membre d'Atxik!) "El movimiento abertzale ganaría credibilidad creando un sindicato", en el nº del 21 de desembre de 1997 d'EGIN, p. 32.